933 35 80 54

Atenció telefònica de Dill. a div. de 9h. a 19h

L'articulació temporomandibular (abreujada com “ATM”) actua com una frontissa lliscant que connecta la mandíbula amb al comunicat lateral del cap. Existeixen dues articulacions apariades, una a cada costat del cap, localitzades just davant les oïdes.

Si l'articulació temporomandibular funciona adequadament, permet parlar, mastegar i badallar. És una articulació molt necessària i molt utilitzada en la nostra vida diària. 

Cada articulació està composta per un disc cartilaginós, músculs, lligaments, vasos sanguinis, nervis pròxims i, per descomptat, les dents. 

Quan l'articulació no funciona correctament, pot donar lloc a alguns trastorns bastant molestos i dolorosos. 

Trastorns de l'ATM

Quines alteracions tractem?

Els trastorns de l'ATM són alteracions que poden provocar dolor i disfunció en l'articulació i en els músculs que controlen el moviment de la mandíbula. Són més freqüents entre les dones entre 20 i 40-50 anys. En casos excepcionals, pot afectar també nadons, ja que és possible néixer amb anomalies en l'articulació temporomandibular. 

Existeixen tres tipus d'alteracions: 

  • Dolor Miofascial: Pot aparèixer en pacients amb una articulació temporomandibular normal. La síndrome és causada per tensió, cansament o espasmes en els músculs masticadors, provoca dolor en els músculs que controlen la mandíbula i, sovint, produeix anomalies en la mobilitat mandibular. 
  • Asimetria interna: És la forma més comuna d'alteració articular. Està causada per un disc desplaçat, una mala alineació, una mandíbula dislocada o lesions de còndil. Els símptomes més freqüents són dolor articular localitzat i espetecs en moure l'articulació.
  • Alteracions degeneratives i inflamatòries

Origen dels trastorns

Quines són les causes?

Per a moltes persones amb trastorns de l'ATM, sovint resulta difícil determinar la causa d'aquesta afecció. El dolor pot aparèixer per una combinació de factors: 

  • Desordres congènits i del desenvolupament: donen lloc a aplàsies, hipoplàsia i hiperlàsia.
  • Maloclusions: si alterem l'equilibri de l'oclusió es pot veure afectat el cartílag de l'articulació temporomandibular, donant lloc a problemes musculars, maldecaps i, amb el temps, disfuncions mandibulars. 
  • Desajust del complex còndil-disc: comporta alteracions anatòmiques, condilars, desplaçament anterior del disc i dislocacions del disc.
  • Malalties metabòliques 
  • Infeccions 
  • Subluxació condilar: és una dislocació amb o sense desplaçament de disc degut a la laxitud i feblesa dels lligaments. Pot estar provocat per una obertura bucal excessiva i sostinguda en el temps. Produeix dolor i dificultat a l'hora de tancar la boca.
  • Patologies neurològiques 
  • Desordres musculars: provoquen dolor miofascial, miositis, espasmes i contractures.
  • Pèrdues dentals: amb la pèrdua de peces dentals, l'os maxil·lofacial comença a perdre os. Això, a llarg termini, pot donar lloc a problemes articulars. 
  • Traumatismes: a causa d'un traumatisme poden aparèixer fractures, esquinçaments o trencaments en l'articulació. 
  • Neoplàsies 
  • Osteoartritis 
  • Adherències disc-condilar i disc-fossar 
  • Anquilosi: és la pèrdua de moviment articular a causa de la fusió dels ossos que s'insereixen en l'articulació o a causa de la calcificació (dipòsit de calci en els teixits) dels lligaments que l'envolten. En la majoria de vegades, l'anquilosi apareix a conseqüència d'una lesió o una infecció, però pot estar present de naixement o ser conseqüència de l'artritis reumatoide.
  • Sobrecàrrega física 
  • Estrès o depressió: poden causar efectes físics sobre l'estructura al voltant de l'articulació, donant lloc a serrar les dents (també conegut com a bruxisme).
  • Desordres inflamatoris: poden produir capsulitis i sinovitis en l'articulació. 

Simptomatologia

Quins són els símptomes? 

En les persones amb disfunció temporomandibular, els problemes en l'articulació i els músculs que l'envolten poden causar-los símptomes, tals com: 

  • Dolor a la cara, mandíbula o coll.
  • Dolor al voltant, davant o en l'orella.
  • Dolor en tots dos costats del cap.
  • Dolor en un costat del cap, que s'activa en estrènyer les dents.
  • Dolor en els músculs i/o articulació de la mandíbula.
  • Moviment limitat o bloqueig de la mandíbula.
  • Rigidesa en els músculs de la mandíbula.
  • Dificultat o molèsties per a mastegar.
  • Un canvi en la forma en la qual les dents encaixen entre si.
  • Espasmes musculars al voltant de la mandíbula. 

Els trastorns de la ATM també poden provocar un espetec o una sensació de fricció a l'obrir la boca o al mastegar. No obstant això, si no hi ha dolor o limitació de moviment, és molt probable que la persona no necessiti un tractament específic.

Tractaments específics

Com tractem la ATM?

El dolor a la mandíbula pot desaparèixer amb poc o cap tractament. El tractament pot passar per l'aplicació de simples pràctiques, per exemple, ingerir aliments tous o aplicar-se gel. Però també pot requerir l'ús d'analgèsics o dispositius per a col·locar-se en la boca. L'odontòleg valorarà la situació de cada pacient per a recomanar l'aplicació de tractaments conservadors o l'ús de cirurgia: 

  • Tractaments conservadors
    • Fèrules d'estabilització: Aquests dispositius serveixen per desprogramar, modificar l'estimulació sensorial, reduir l'activitat i, per tant, el dolor muscular que es produeix per la constant pressió mandibular.
    • Fisioteràpia: Algunes tècniques de fisioteràpia adequades i associades a un tractament odontològic poden afavorir la qualitat de vida dels pacients. 
  • Tractaments quirúrgics
    • Artrocentesis: Mitjançant dues agulles intra-articulars es realitza una rentada articular per a eliminar totes les partícules microscòpiques i a continuació injectar una solució per a ajudar a lubrificar l'articulació.
    • Artroscòpia: Es pot introduir una cambra intra-articular (artroscopi) per a permetre al cirurgià examinar l'articulació, retirar el teixit inflamatori i manipular les estructures.
    • Reemplaçament d'articulacions: Si el problema produeix gran incapacitat funcional i no s'aconsegueix donar resposta amb les mesures conservadores, el tractament suggereix substituir l'articulació per una pròtesi artificial.
    • Cirurgia oberta: En cas que se'l pacient present un tumor en l'articulació pot ser necessari realitzar una cirurgia oberta en l'articulació perquè l'especialista pugui tenir accés a l'interior i extirpar el teixit danyat. 
(!) Es recomana sol·licitar atenció professional a la qual apareguin símptomes de dolor persistent en la mandíbula o en cas de sentir que no es pot obrir o tancar la boca per complet. L'odontòleg especialista en ATM analitzarà les causes i tractaments segons l'historial de cada pacient i procedirà a un tractament personalitzat.

Tractament de l'ATM a l'Hospital Odontològic Universitat de Barcelona

Els nostres especialistes, tots ells amb una alta vinculació a la innovació acadèmica, posen en pràctica, en la seva labor diària, els últims avanços en cirurgia oral i maxil·lofacial, tècniques i protocols quirúrgics més pioners, així com els últims tractaments del mercat, amb la finalitat d'oferir solucions úniques i completament adaptades a les necessitats dels pacients. Perquè a l'Hospital Odontològic ens preocupa el benestar de les persones i sabem que podem millorar amb escreix la seva qualitat de vida.

Demana la teva primera visita

Necessites una revisió de la mossegada?