933 35 80 54

AGOST OBERT Dill-Div: 9h-14h

La cirurgia maxil·lofacial és l'especialitat mèdico-quirúrgica que se centra en l'estudi, diagnòstic, tractament i rehabilitació de les malalties congènites o adquirides de la cavitat oral, l'esquelet facial i les estructures cervicals relacionades.

El cirurgià maxil·lofacial compta amb amplis coneixements en cirurgia oral i maxil·lofacial que li permeten realitzar extraccions complicades, empelts ossis i implants dentals, entre molts altres tractaments.

Problemes més comuns

Quines patologies es tracten amb cirurgia?

La cirurgia maxilofacial tracta totes aquelles malalties que ocorren en la boca, la mandíbula, el cap i el coll i requereixen d'una intervenció quirúrgica. Poden ser patologies adquirides d'origen tumoral, traumàtic, per degeneració o envelliment. Entre les més comunes destaquem: 

  • Manca d'os del maxil·lar o la mandíbula: La pèrdua òssia sol ser difícil d'identificar en la seva etapa inicial i, si no s'acudeix al dentista de forma regular, es pot detectar la pèrdua d'os quan ja estigui en un estat avançat. L'os alveolar comença a reabsorbir-se a poc a poc perdent altura i gruix a un ritme d'un 40-60% en els primers 3 anys. Això fa possible que una persona pugui arribar a perdre un o diverses dents en poc temps. 
  • Problemes en les glàndules salivessis i la mucosa oral: A causa del gran nombre de malalties sistèmiques que tenen manifestacions en la mucosa oral, a vegades s'involucren en el seu diagnòstic i tractament a un gran nombre d'especialistes clínics, per exemple, els reumatòlegs, al·lergòlegs, immunòlegs i, per descomptat, els cirurgians maxil·lofacials. 

Les lesions de la mucosa oral tenen una importància transcendental per a evitar aquelles amb potencial maligne. Les lesions tumorals de la mucosa oral s'associen principalment amb el consum de tabac i alcohol. Els tumors de les glàndules salivals es troben en major mesura en les glàndules paròtides i són sovint benignes. Així i tot, el seu creixement provoca deformitat facial, molèsties i dolor, podent arribar a afectar el nervi facial, el responsable de l'expressivitat facial.

  • Patologies d'articulació temporomandibular (ATM): Presenten una elevada prevalença: 20-40% de la població. Aquestes patologies engloben un gran nombre de trastorns, no només d'origen traumàtic, neoplàsic, autoimmunitari i infecciós, sinó també els derivats de les alteracions disfuncionals de la seva estructura de la mandíbula que permeten mastegar i parlar. 
  • Traumatismes facials: Quan una dent rep un cop o es trenca, la seva estructura s'afebleix fent que l'estimulació que transmet a l'os es detingui. Això pot donar lloc al començament d'una reabsorció òssia dental (pèrdua d'os). 
  • Tumors de cap i coll: El càncer a la regió maxil·lofacial és un dels 10 més comuns tipus de càncer que es manifesten en el cos humà. Aquest pot presentar forma de tumor i sol aparèixer en la cara, el coll i la boca. 
  • Osteoporosi: Els bifosfonats, un dels medicaments receptats per a combatre l'osteoporosi, a llarg termini poden produir osteoquimionecrosi dels maxil·lars. Aquest efecte secundari crea exposicions òssies en la cavitat oral i retards en la cicatrització de certs processos a causa de la necrosi dels maxil·lars.

Procediments habituals

Quines tècniques quirúrgiques realitzem? 

La cirurgia oral i maxil·lar és un territori anatòmic molt complex. És per això que aquesta especialitat quirúrgica abasta una gran varietat de procediments d'alt nivell i complexitat: 

  • Extraccions dentals o exodòncies:
    • Queixals del seny: L'extracció dels queixals del seny (o cordals) és una intervenció ràpida i indolora, en la qual s'utilitzen tècniques mínimament invasives que agiliten la recuperació i la redueixen significativament. Es realitza amb anestèsia local i dura entre 10 i 30 minuts.
    • Dents de llet que no cauen: La presència d'algunes peces dentals infantils en adults és un fet bastant habitual (sol tractar-se dels canins o els premolars superiors). El procés d'extracció passa per una petita operació quirúrgica, que consisteix en un procediment ambulatori, gens traumàtic, realitzat amb anestèsia local.
    • Tractament per a fer espai: Quan existeix una gran falta d'espai que no es pot corregir per altres mitjans, l'extracció d'un o dues dents pot contemplar-se com una intervenció necessària per a alinear la resta de dents de la boca. Aquesta decisió serà fruit del resultat d'una sèrie d'anàlisis ortodòntiques. L'extracció serà sempre l'últim recurs, perquè en tota decisió preval per sobre de tot la conservació de les peces originals.
    • Dents fracturades o amb càries: Es durà a terme una extracció d'una dent trencada, partit, fracturat o afectat per una important càries dental sempre que no pugui ser reconstruït. Fer-ho pot prevenir que s'estengui una possible infecció a altres dents, frenar una pèrdua òssia o impedir l'empitjorament d'una malaltia periodontal. 
  • Cirurgia mandibular correctiva
    • Síndrome de l'articulació temporomandibular (ATM): Aquesta alteració acostuma a ser transitòria i no empitjora, per la qual cosa només precisa d'un tractament senzill per a alleujar el malestar. No obstant això, si no s'aconsegueixen controlar els símptomes, es pot procedir a la realització d'una cirurgia maxil·lofacial mínimament invasiva que consisteix a retirar el teixit inflamat i manipular les estructures. En alguns casos, quan el mal és molt greu, es pot fins i tot substituir l'articulació madibular malmesa per una pròtesi.
    • Fractures maxil·lofacials: La traumatologia facial és una part específica de la traumatologia que requereix un abordatge especialitzat per part d'un cirurgià maxil·lofacial per evitar seqüeles tant funcionals com estètiques. Un tractament adequat permet una reconstrucció del 100% de la fractura, sense cap seqüela.
    • Mossegada incorrecta (Maloclusió): En cas de sofrir una mala oclusió severa o presentar complexos que impedeixin el desenvolupament una vida normal, es pot tractar el problema de mossegada incorrecta amb cirurgia ortognàtica combinada amb un tractament d'ortodòncia. Aquesta intervenció esta encaminada a la correcció de la mossegada, així com a l'obtenció d'un rostre més harmònic que compleixi les expectatives del pacient.
    • Bruxisme o xerricar de les dents: Existeixen tècniques per a millorar la distribució de les forces oclusals com, per exemple, els ajustos de l'oclusió, l'equilibri oclusal, els desgastos selectius o la reposició de dents perdudes. S'optaria per cirurgia en casos de deformitats dentofacials o de rehabilitació protètica i funcional. 
  • Reconstrucció de mandíbula: Consisteix en la inserció de teixit i ossos en pacients que sofreixen tumors a la cara, el coll i la boca. Els tumors de cap i coll representen aproximadament el 5% dels càncers dels homes i del 2% de les dones. El procediment quirúrgic passa per l'extirpació d'aquest tumor i per la reconstrucció del defecte que s'ha generat en l'extracció. 
  • Implants dentals: La cirurgia d'implants dentals és un procediment que reemplaça les arrels de les dents amb perns metàl·lics que semblen cargols per a reemplaçar la dent que manca, o danyat, amb una dent artificial que té el mateix aspecte i que compleix la mateixa funció que una dent real. La cirurgia d'implants dentals pot oferir una alternativa ben acceptada a les dentadures o als ponts que no es fixen bé. 

Protocol estricte d'actuació

Com tractem a cada pacient? 

L'equip de cirurgians de l'Hospital Odontològic assessora i posa tot el seu ampli coneixement al servei del pacient, amb un protocol d'avaluació i tractament que es divideix en quatre fases: 

  1. Estudi i planificació: Obtenir un diagnòstic precís és clau per a planificar detalladament tot el procés. Aquesta part es realitza de forma conjunta entre un cirurgià i un ortodoncista. L'estudi consisteix en una anàlisi facial, una anàlisi de models, unes radiografies, un estudi de teixits tous i un estudi tridimensional. El resultat que s'obté dels diferents estudis permet valorar correctament els aspectes que han de ser modificats. 
  1. Ortodòncia: Hi ha casos que requereixen de l'aplicació d'ortodòncia abans de passar a la intervenció. La seva funció principal és rectificar la mala col·locació dental. Aquesta fase sol durar 18 mesos. En processos urgents o greus, la intervenció es convertirà en la prioritat de l'equip sanitari. 
  1. Intervenció quirúrgica: En aquesta fase es procedeix a intervenir la malaltia o lesió maxil·lofacial que presenti el pacient. Es pot emprar anestèsia local o general, segons la complicació del cas i l'extensió de la zona a operar. 
  1. Postoperatori: El postoperatori comporta una inflamació que pot romandre en la zona intervinguda entre 6 setmanes i 6 mesos. Variarà en funció de la capacitat de recuperació de cada persona. Per ajudar i agilitar el procés de curació, es recomana aplicar compreses de gel, dormir amb el cap elevat i augmentar l'activitat física.

Cirurgia oral a l'Hospital Odontològic Universitat de Barcelona

Els metges especialistes en cirurgia oral i maxil·lofacial de l'Hospital Odontològic compten amb una àmplia experiència en el diagnòstic i tractament de tots aquells problemes relacionats amb la cavitat oral, el rostre i l'estructura facial. El grau de professionalitat ve marcat per la seva àmplia excel·lència tècnica i humana.

Si al seu rigor professional, li sumem la més avançada innovació en les instal·lacions i quiròfans el resultat és un servei odontològic de primer nivell. Això garanteix no només la qualitat del servei, sinó també una atenció immillorable.

La nostra vocació pel treball ben fet i per la voluntat de conservar les peces originals dels pacients, sempre que sigui possible, fa que els nostres clients ens considerin un referent en el sector de l'odontologia.

Demana la teva primera visita

Necessites una revisió?